Tenim la sort de viure on vivim, d’això no en tenim cap dubte, però el món és gran i hi ha munt de coses per descobrir. Tots dos tenim clar que visitar un lloc aprofitant les vacances et dóna una visió parcial i força esbiaixada de la zona. Tots dos havíem tingut fa temps l’oportunitat de viure en altres països i teníem clar que ho volíem continuar fent ja no en solitari com abans, ara amb tota la família. Les vacances que hem anat fent tots cinc durant aquests anys ens han servit, entre altres coses, per aprendre a viatjar tots junts i per comprovar que a la nostra canalla els agrada tant com a nosaltres rondar pel món. Sols quedava esperar l’oportunitat per fer-ho.

L’oportunitat va aparèixer fa temps, quan l’Aida ens va explicar el programa de “Profesores Visitantes” del Ministerio de Educación. Aquest programa posa en contacte professors espanyols amb centres educatius bilingües d’alguns països del món. En aquell temps, hi havia encara moltes peces per encaixar, però va ser llavors que ens vàrem marcar l’objectiu i vàrem començar a traçar el camí. A poc a poc les peces varen anar encaixant i la ruta s’anava fent més evident. Quan ho vàrem tenir clar, vàrem sol·licitar una plaça de “Profesores Visitantes” al Canadà. L’opció de demanar Irlanda va quedar descartada davant la idea: “Si la liem, la liem parda”.

Per ser honestos vàrem enviar la sol·licitud amb poques esperances d’èxit. El programa té moltes sol·licituds per ben poques places. No hi confiàvem gens ni mica. Tant és així que vàrem planificar les vacances d’estiu fent un gran viatge a Corvallis (Oregon, EEUU), a “tornar la visita” que devíem a uns amics des d’abans de la pandèmia.